Geografia i gènere: 10 motius per a considerar la perspectiva de gènere en geografia

Article d’Anna Ortiz i Mireia Baylina, del Grup de Recerca en Geografia i Gènere del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona

Si volem fer una geografia crítica i compromesa amb el canvi social no ens podem oblidar de mostrar com pel fet d’haver nascut dones o homes creixem, vivim, treballem i passem el nostre temps lliure de manera diferent i en espais diferents. Per ser dones o homes tenim un paper socialment assignat que ens diu com ens hem de comportar i quins espais són més adients per uns i els altres. Hi ha unes relacions de poder que històricament han privilegiat a uns i han marginalitzat a unes altres.

No totes les dones ni tots els homes són iguals ni tenen les mateixes experiències. Hi ha factors de diferenciació social, a més del gènere, que juguen també un paper fonamental a l’hora de créixer, viure, treballar i usar uns espais i no uns altres, com l’edat, la sexualitat, l’ètnia, la religió, l’estatus migratori, la llengua, entre d’altres. Una noia negra heterosexual i protestant no farà les mateixes coses ni anirà als mateixos espais que una dona gran blanca lesbiana i no practicant. La interseccionalitat d’identitats ens mostra com aquestes són múltiples i estan configurades a través de relacions de poder, violències estructurals i accés desigual a drets socials, polítics i econòmics.

L’espai i el lloc són conceptes propis de la geografia que la geografia feminista ha desestabilitzat. L’espai no és una categoria abstracte, natural o neutral sinó que és un concepte obert i en procés de construcció, un resultat heterogeni d’interrelacions i d’interaccions (pensem, per exemple, en qualsevol dels nostres barris urbans). El lloc, concepte sempre més connectat al particular, no és una construcció objectiva amb significats i fronteres fixes, sinó una configuració dinàmica, amb fronteres poroses i viscuda de forma diferent segons els grups de persones. L’experiència de la ciutat per part d’un home homosexual serà diferent a la d’un home heterosexual degut al predomini d’espais normativament heterosexuals. I contràriament, alguns barris urbans de les ciutats són adscrits i representats com a ‘espais gais’ com el Gaieixample a Barcelona, Chueca a Madrid o el Soho a Londres, per exemple, pel nombre i característiques de residències i serveis orientats a aquest col.lectiu social.

L’estudi dels espais domèstics i de la llar són un excel.lent laboratori per mostrar l’assignació històrica de rols diferents a homes i dones. De fet, les normes patriarcals de gènere han construït aquests llocs com a femenins. Des de la perspectiva de gènere s’estudien aquests espais de forma més amplia i complexa com a emplaçaments de múltiples experiències, des de les més positives com a llocs de seguretat, benestar i confort, a les més negatives com a llocs de malestar, opressió i fins i tot violència.

Els llocs de treball són àrees de relacions laborals i socials estructurades, en molts casos, en base a jerarquies de poder. Aquestes relacions es reflecteixen en diferències salarials, processos de promoció i pràctiques de contractació determinades. Diferents estudis ens mostren com la construcció generitzada del concepte de treball i els atributs associats als treballadors i treballadores i als llocs de treball expliquen l’experiència de treball de les persones. Per exemple, l’experiència de treball de força dones immigrades a la nostra societat està condicionada per les construccions socials de gènere, classe i etnicitat.

Molts geògrafs i geògrafes urbanes estan interessades en l’estudi de les ciutats, tant des d’un punt de vista social com ambiental. Considerar la perspectiva de gènere a l’hora d’estudiar el dret de la ciutat és imprescindible per fer ciutats més inclusives. La percepció de por, la sensació d’amenaça i els comportaments espacials que tenen els homes i les dones al caminar per la ciutat de nit o de dia són diferents, fins al punt que en el cas de les dones pot limitar la seva mobilitat i el seu accés a diferents espais de treball o lleure. La pobresa en espais urbans del Nord i Sud globals exacerba la violència contra les dones ja que aquestes, en comunitats de baixos ingressos, no només poden ser més vulnerables a ser forçades sexualment, sinó que caminar per parts de la ciutat insegures i carrers mal il·luminats, esperar el transport públic en llocs insegurs i molt sovint utilitzar lavabos compartits, ja és un risc per sí mateix.

L’ecologia política feminista ha obert la mirada a les relacions entre les persones i el mediambient. Cal considerar les relacions de poder de gènere i la construcció de coneixement en temes com les lluites pels recursos naturals, l’agricultura i ramaderia de subsistència, el canvi climàtic, la lluita per la supervivència, el control de la població, entre altres. És imprescindible considerar les experiències encarnades de les dones en matèria ambiental i la introducció de les emocions en l’ecologia política: des de la perspectiva de gènere hom pot comprendre millor com les persones i les comunitats experimenten la pobresa, la inseguretat o la malaltia per raons ambientals, per exemple, quan reben aigua contaminada a les seves llars. O també quan la desforestació massiva aboca (a dones i nenes) a caminar distàncies cada cop més llunyanes per abastir-se de llenya pel consum domèstic, en detriment de la seva salut i del seu temps que podria dedicar-se, per exemple, a la formació.

Al món hi ha grans espais de baixa densitat de població, entorns rurals amb experiències de vida i treball condicionades per la distància a nuclis urbans d’oferta de serveis o per atributs concrets del medi físic (les àrees de muntanya, per exemple). És important visibilitzar les desigualtats de gènere i interseccionals en aquests territoris, per exemple, mostrant les característiques del mercat de treball i/o residencial per a la població jove d’aquests entorns, reconeixent el treball femení al sector primari i al desenvolupament rural o estudiant com incideix l’entorn natural en l’experiència quotidiana de la infància.

El desenvolupament és un concepte controvertit que reflecteix un llegat colonial i relacions entre sistemes de dominació. L’anàlisi de les condicions econòmiques de les societats ha de ser realitzada amb una perspectiva que identifiqui els individus i grups socials amb més poder i influència econòmica i política.

El procés d’integració econòmica global té un impacte aclaparador en les economies nacionals i també en els aspectes socials, polítics i culturals de la vida de les persones. La globalització està estretament relacionada amb els rols desiguals de gènere en diversos contextos. No es pot comprendre la fragmentació de diferents parts del procés de treball  a països del Sud Global, per exemple, en àrees de baixos costos laborals i mínima protecció als treballadors/es sense considerar el paper de les dones en aquests contextos. Les dones són les treballadores més vulnerables i pitjor remunerades en moltes regions on les normes patriarcals devaluen el seu treball i el seu estatus dins les societats. En un altre sentit, la globalització manifestada en el consum de bens i serveis influeix en la construcció cultural de l’’altre’, per exemple, a través de la música, la vestimenta o el llenguatge. La perspectiva de gènere ens ajuda a comprendre les diferents i diverses experiències d’aquest impacte segons els llocs.