Parlem de turisme!

Article de Daniel Paül i Agustí, del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida

En els darrers temps una part significativa de la visibilitat de l’activitat turística sembla passar per eines vinculades a les noves tecnologies / internet. Un cop d’ull a les noticies que apareixen als mitjans de comunicació podria donar aquesta idea. Institucions que es promocionen a través d’Instagramers o youtubers, amb l’esperança de sobresortir en les xarxes socials. Problemes derivats de les noves activitats potenciades per plataformes com Airbnb o Uber. Mirades, més o menys sarcàstiques, a les crítiques que els diversos espais públics i privats tenen en espais com Tripadvisor… La llista és llarga. No obstant, aquesta “virtualitat” del turisme acaba, tard o d’hora, per concretar-se en un espai. No passem per alt que el turisme implica mobilitat de persones, i aquesta mobilitat genera tot tipus de repercussions: mobilitat dels capitals, de les idees, dels residus, de productes, de malalties, etc. Problemes, tots ells, amb una clara component espacial, que ha de ser objecte d’atenció per part de la Geografia.

Reprenem alguns dels exemples anteriors per veure-ho. La promoció a Instagram no és neutra. Existeixen espais clarament més representats a Instagram que d’altres. I si un espai és més visible és més provable que sigui més conegut i, a la llarga, més visitat. Per tant, quan es fa promoció a les xarxes socials, s’està iniciant processos de transformació territorial. Amb el pas dels any aquests processos poden abocar a la necessitat de noves infraestructures i a una gestió territorial en la qual l’ordenació del territori ha de jugar un paper important.

Segon exemple, el paper de plataformes com Airbnb. Fins fa uns anys les possibilitats d’allotjar-se en una ciutat tendien a estar molt pautades. L’aparició de les plataformes han canviat aquest mapa. Han superposat l’espai turístic i l’espai no turístic. Han sorgit nous conflictes, però també noves oportunitats per pensar una ciutat que pot aprofitar les sinergies entre habitants i turistes. Una reflexió sobre com articular aquesta relació s’imposa. Analitzar aspectes espacials, urbans, comercials, de desplaçaments o de capacitat de càrrega per no massificar i posar en dubte la sostenibilitat de l’espai urbà. Planificar la ciutat tot pensant en turistes i habitants. La visió integral del geògraf permet aquesta aproximació de conjunt; anar més enllà de l’enfocament “pensant en el turista” o “pensant en el votant” per impulsar accions de conjunt.

Aquests són exemples de com els geògrafs poden aportar la seva visió a problemàtiques espacials relacionades amb el turisme. I no només a escala teòrica o de gestió. També a nivell de creació de nous productes turístic. Experiències com la de Narieda Rural, allotjaments rurals a l’entorn de Coll de Nargó, on es potencien els productes locals, la recuperació de cases inhabitades o del patrimoni històric local. La vinculació amb un turisme com a eina per conèixer i valorar el territori, a través de marxes com la de Tardor del Baix Set o la de la Boira o l’impuls a la recuperació dels camins i tot el món associat a aquestes vies, a través de la taula de camins de l’Alt Pirineu i Aran. Activitats que podem considerar turístiques i que compten, totes elles, amb l’impuls de geògrafs que fan possible el seu desenvolupament.

Tots aquests són exemples de treballs, a diverses escales, en els quals el geògraf pot participar activament. No es tracta, en definitiva, de condicionar el turisme o de voler-lo acotar, sinó de gestionar-lo de manera eficaç per optimitzar les potencialitats que els desplaçaments que porta associats el turisme puguin generar el màxim de sinergies possibles.